“La cuina és pura Alkimia”

Tal com els alquimistes de l’Edat Mitjana transformaven el metall pobre en ric, des del restaurant Alkimia de Barcelona també creuen en l’evolució i la transformació, en aquest cas des de la matèria prima fins al plat final. Darrere d’aquest projecte s’hi amaga la tenacitat i la passió de dos noms importants dins del món de la restauració catalana: el cuiner Jordi Vilà i la directora de sala Sònia Profitós.

 

Alkimia és en si mateix el resultat d’una evolució que va començar l’any 1998 amb l’obertura del restaurant Abrevadero al Paral·lel de Barcelona. “Aquí elaboràvem cuina molt casolana, però els clients cada vegada demanaven plats més innovadors”, explica Sònia Profitós. 

El pas següent va ser traslladar aquesta naixent concepció de la cuina catalana a un nou negoci, el restaurant Alkimia, que va posar-se en funcionament l’any 2002 sota l’aspiració d’oferir cuina catalana no tradicional. “Les noves tendències ens han dut a fer cuina més avantguardista”, comenta Sònia, “però això s’ha fet notar sobretot en la tècnica i el dia a dia del restaurant. La nostra base gastronòmica segueix sent la cuina de sempre”. L’esforç i l’estima per la bona cuina van dur aquest establiment a rebre una estrella Michelin el 2004 i dos sols de la Guia Campsa el 2008.

Sònia Profitós i Jordi Vilà a la porta d'Alkimia (*)

Els fogons de l’Alkimia estan sota el control de Jordi Vilà, el jove cuiner amb trajectòria internacional al qual se li ha reconegut no només una impecable tècnica culinària, sinó també un incansable afany per buscar la innovació i l’originalitat en cada una de les seves creacions. Una troballa amb Sònia Profitós al restaurant Casa Irene, a la Vall d’Aran, els va dur a treballar junts en altres restaurants com el Joan Piqué i el Jean Luc Figueras, fins que van decidir fer un pas més amb l’obertura d’Abrevadero. En aquest primer espai, Sònia Profitós ja va deixar clar el seu model de direcció de sala basat en l'equilibri entre sobrietat i modernitat, i a Alkimia el va fer protagonista. Una bona experiencia gastronòmica que val la pena observar i, com no, tastar.

(*) La fotografia ha estat presa del blog de Josep Sucarrats, director de Cuina, 'Escudella barrejada": http://blogs.cuina.cat/escudellabarrejada