Traduce la página

miércoles, 30 de noviembre de 2011

La carta de Les Moles


Les Moles ofereix una selecció de plats que inclouen una gran varietat de gustos. Per això, la opció més recomanable a l’hora de menjar en aquest restaurant és escollir un menú degustació, que fa un passeig per l’extensa carta i inclou les últimes novetats culinàries creades pel seu cap de cuina, Jeroni Castell.


El Mc Moles
Cal distingir alguns dels plats estrella que podem trobar a aquest establiment del Montsià. Una opció que no deixarà indiferent a cap comensal és el ja citat Mc Moles, una versió de qualitat dels menús fast food. També han resultat exitosos els canelons de sèpia farcits de llagostins i bolets amb vinagreta de llagostí, un plat que es va idear el 2001 i que, junt amb el primer, han estat els dos referents per excel·lència de la cuina de Les Moles.

El restaurant aposta fort pel peix i pel marisc de proximitat a través de plats com la Llanda d’Ulldecona, que representa una actualització d’un plat típic de la cuina local i actualment el fan amb popets de primera tria.

Canelons farcits de llagostins i bolets
Una segona proposta per als autèntics amants del marisc viu és el Delta de l’Ebre, en el qual hi ha un tast d’ostres, navalles i grumols, entre d’altres espècies. En aquest cas, el marisc està poc fet ja que es vol conservar la potència de sabors del mar. El disseny també és excel·lent ja que s’hi reconstrueix el paisatge del Delta de l’Ebre.


Pel que fa als maridatges, Les Moles potencia els vins de proximitat com els de D.O. Terra Alta i Montsant ja que, en opinió de Jeroni Castell, “aquestes denominacions estan fent vins extraordinaris a preus raonables”. Tant és així que el restaurant ha adquirit unes vinyes a la Terra Alta i a partir del 2012 oferirà el seu propi vi, adequat especialment al seu tipus de gastronomia. Primer només s’oferiran vins joves, blanc i negre, però l’objectiu és servir vins de criança més endavant.

martes, 29 de noviembre de 2011

Arquitectura inspiradora

Tot allò que envolta el restaurant Les Moles sembla creat amb una pura originalitat, començant per la seva localització. 

El restaurant està ubicat on hi havia la primera pedrera d’Ulldecona, i aquest fet és molt característic degut a que l’extracció de pedra és la principal activitat industrial del municipi. De fet, la fabricació de pedres per molins, les anomenades “moles”, era molt habitual en les pedreres i per això el restaurant va prendre aquest nom tan especial.


També cal destacar la importància que té el conjunt de la finca en la filosofia del restaurant. Segons Jeroni Castell, propietari de Les Moles i cap de cuina, l’entrada de la finca havia de ser especial perquè vol “reflectir el paisatge i l’activitat d’Ulldecona”. Durant la seva construcció, doncs, es va decidir utilitzar terra roja com a material base en detriment del formigó i es va optar per fer del ferro rovellat un element clau del disseny del restaurant. A més, com que a la zona no creixien flors de temporada, es va dissenyar un hortet al costat del restaurant “amb herbes aromàtiques per fer-les servir després als guisos”, explica Jeroni.


Totes aquestes innovacions van culminar en un prepostre que esdevé un homenatge a l'entrada de Les Moles i que ens presenta el propi cuiner, orgullós d’aquest nou èxit en la seva gastronomia. Partint dels elements rovellats, l’òxid es representa amb un colorant que serveix per tintar la base del plat. Per escenificar la terra roja que rodeja el garrofer de l'entrada, s’utilitza deliciós merengue amb gust a lavanda, acompanyat per una gelatina de menta ratllada que simula els arbustos, una crema de timó i un gelat de romer. En total quatre herbes aromàtiques, la confluència de les quals plasma l'essència física del restaurant. 

Cuina, disseny i naturalesa en estat pur.

lunes, 28 de noviembre de 2011

Una aposta per les Terres de l'Ebre



Situat al peu de la primera pedrera del municipi d’Ulldecona (Montsià), s’ubica el restaurant Les Moles. Es tracta d’un restaurant de referència a les Terres de l’Ebre que aposta pel producte del territori presentant-lo amb un estil avantguardista i imaginatiu.

El Mc Moles, un plat únic i que encara és una de les estrelles d’aquest establiment, va suposar el punt d’inflexió que va fer canviar radicalment la carta del restaurant: de la cuina clàssica i tradicional fins a una aposta ferma per la modernitat. Des d’aleshores, una part important de la clientela prové de tots els racons de Catalunya i la Comunitat Valenciana. 

El propietari del restaurant, Jeroni Castell, que és a la vegada el cap de cuina, va iniciar-se en el món de la restauració com a responsable de sala de Les Moles, fins que als 30 anys va passar a ocupar-se dels fogons. Tot i el seu inici tardà com a cuiner, Jeroni va descobrir en la creació culinària la seva veritable passió i vocació. La seva esposa, Carme Sauch, que regenta el restaurant amb Jeroni, és l’actual sumiller i la directora de sala.


Els propers dies us explicarem a fons quines especialitats culinàries s’amaguen dins la cuina de Les Moles. Fins demà llepafils!

viernes, 25 de noviembre de 2011

Cafè, copa i puro


L’originalitat del plat enigma d’aquesta setmana ultrapassa tot el que havíem vist fins ara…. I és que la fotografía que veiem a la part superior enganya, i molt.

A primera vista, podem pensar que l’entrada d’avui no té res a veure amb un bon plat, ja que un café, un puro i una copa de whisky no és el primer en què pensem quan tenim realment gana.

El restaurant que us proposem aquesta setmana, característic per la seva bona i innovadora cuina arreu de Catalunya, vol fer un gir de 360 graus al concepte habitual de plat culinari, i per això ens presenta una aposta tan arriscada i divertida com aquesta: tres elements de la sobretaula convertits en aperitius. Un dinar a l’inrevés.

En primer lloc arriba el capuccino de carxofes servit en una tassa de cafè, a sobre del qual se li afegeix una simulació de l’espuma del cafè i un toc de nou moscada per mantenir l’aparença del capuccino de tota la vida.

I la copa? Sembla whisky de veritat, oi? Doncs es tracta d’un deliciós brou de verdures, en el que s’han torrat prèviament part dels ingredients per aconseguir el característic color ros.

La trilogia s’acaba amb la imitació d’un puro, que és la part més costosa de l’elaboració del plat. Una galeta de pimentó verd torrada simula la fulla de tabac que recobreix l’exterior del puro, mentre que a l’interior hi trobem un farciment de mousse d’all porro. La presentació és immillorable, resolta amb un cendrer fet de fusta, carbó de reis per simular la cendra i una vitola amb la grafia del restaurant per donar la sensació d’un puro per estrenar.

Estem segurs que us hem sorprès amb aquest plat, així que no espereu més i comenceu a investigar de quin establiment es tracta. Una pista: el restaurant es troba al sud de Catalunya i el seu nom remet, en plural, a una muntanya vallesana.


No deixeu de consultar aquest curiós enigma, llepafils!

Bon cap de setmana!


miércoles, 23 de noviembre de 2011

Gelat de Roquefort



Era una d'aquelles caloroses tardes d'estiu. Jo voltava amb un amic per la Barceloneta i en un atac de calor vam decidir sufragar aquelles ganes de digerir alguna cosa fresqueta a una gelateria. Ens vam aturar a una italiana batejada amb el nom de Dino. És curiós quan t'atures en aquests establiments perquè hi ha gelats de 40 classes, i si t'agrada experimentar, sempre intentes escollir un sabor dels que no has provat mai. Al final, com tampoc saps quin escollir, agafes els típics. Malgrat tot, no va ser el meu cas.

Entre la varietat vaig trobar un sabor d'un dels formatges que més m'agraden, el roquefort. La idea no semblava gaire bona, però com ja havia tastat sorbet de tomata, d'herbes i fins i tot d'oli, per què no? 

-Un gelat de roquefort en anous, per favor!

Aquella bona dona me'l va servir i a la primera llepada li vaig dir que tornaria com Terminator. Conservava les propietats amargues del roquefort i el formatge, però no era fort, sinó que tenia un to més aviat dolç i suau. En arribar a casa vaig estar buscant per Internet per veure quina era la seua elaboració i per si algun dia m'hi engrescava. Per qüestions de temps i disponibilitat no ho he fet, però queda pendent. Tot i així, us deixo la recepta per si voleu experimentar a casa. No us embruteu gaire! 


Toni Manel - El racó del llepafils

martes, 22 de noviembre de 2011

Amanides per a tothom


Encara que hagi arribat l'època del fred, sempre és un bon moment per gaudir d'una amanida. Si sabem com fer-les, aquest plat pot resultar sa, complet i deliciós a parts iguals. 


És per això que avui us proposem el llibre Amanides fresques per a gent amb mandra, un recull de 125 propostes de la mà de Georgina Regàs que no ens deixaran indiferents. Plats ràpids i equilibrats adeqüats al nostre ritme de vida. 


No us el perdeu!




Títol: Amanides fresques per a gent amb mandra
Autora: Georgina Regàs
Editorial: ARA edicions
Preu: 12 euros

lunes, 21 de noviembre de 2011

Una pel·lícula per gastrònoms estressats




Bon inici de setmana llepafils. Avui no us presentem un plat, sinó una pel·lícula relacionada amb l'àmbit gastronòmic, aconsellable per a professionals estressats, que sempre estan de mala castanya i necessiten un canvi de xip. El menjar amb amor sempre és més bo!

Maxi creu que la seua vida és perfecta: un cuiner amb prestigi, propietari d'un restaurant de moda a Chueca i que viu la seua homosexualitat sense complexes. Un mal dia se n'entera que  ha de fer-se càrrec dels seus fills, fruit d'un anterior matrimoni i aquí se li comença a complicar la vida. Prompte haurà de canviar la mentalitat volcada exclusivament amb el seu negoci per dedicar temps a la família, i com no, a la seua salut.

Us la reconamen! I quan l'hagueu vist, us invitem a comentar-la!

El racó del llepafils

sábado, 19 de noviembre de 2011

Torna el Xató

Una nova temporada de la Ruta del Xató acaba de començar aquest cap de setmana i s’allargarà fins a l’abril. Durant tots aquests mesos, podreu gaudir d’una aposta turística i gastronòmica única que han fet populars les comarques de l’Alt i Baix Penedès i el Garraf, en les quals trobem els municipis xatonaires de El Vendrell, Sitges, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i Calafell.

La Ruta del Xató ens permet combinar el tast de les múltiples variants del xató de cada població amb l’endinsament en la cultura del vi, el turisme de la zona i les festes tradicionals d’aquestes comarques. Així mateix, hi ha un seguit de propostes musicals que val la pena no deixar escapar.

Aquesta edició compta amb un ambaixador de luxe: Joan Roca, de El Celler de Can Roca, que relleva la cuinera Carme Ruscalleda.

L'escarola, la tonyina, el bacallà i les olives arbequines són els principals ingredients del xató, tot i que hi ha diverses varietats geogràfiques que, per exemple, inclouen l'enciam (Vilafranca del Penedès) o els seitons (Sitges).


Si us agrada el bon xató, no renuncieu a aquesta proposta original i enriquidora!

No és el que sembla...

A part de llepafils, segur que sou molt llepols. El dolç és un dels plaers que pocs s'atreveixen a rebutjar. Heu intentat mai jugar amb la textura i presentació d'un dolç per a que semble una cosa i en realitat siga una altra? 

Aquí vos presentem un parell de propostes que no han deixat indiferent ningú de qui les ha tastat.


La primera prova del delicte sembla una gominola normal i corrent, tal volta de fresa, ensucrada com n'és costum fer per a garantir el dolç. En realitat és una proposta de quilòmetre 0, feta amb vinagre Mercè de Menescal de la Terra Alta. Imagineu què és per al paladar aquella acidesa del vinagre balsàmic amb un toc de sucre. 



La segona proposta sembla el típic gelat de vainilla recobert amb xocolata crocant i avellana. No és el que sembla! Igual que la vertadera personalitat es troba a l'interior de l'èsser humà, el cor d'aquest "postre" per dir-ho d'alguna manera, no està feta per presentar-se com a tal, sinó que més aviat se serveix com aperitiu. I és que el foie és el contingut que amaga aquesta dolça xocolata. 

Si voleu gaudir-ho, el Restaurant Les Moles d'Ulldecona us ho ofereix amb el menú degustació. Aprofiteu que en uns mesos canvia!

El racó del llepafils

jueves, 17 de noviembre de 2011

La Guineu


Des de la companyia cervesera Ca l’Arenys ens arriba Guineu, la marca de cervesa que de ben segur no us deixarà indiferent. Una àmplia gamma de sabors és el valor afegit d’aquesta marca catalana, que s’està consolidant a grans passos i ja es troba en la majoria de cerveseries, tavernes i bars de Catalunya.

Val la pena degustar cadascuna de les varietats que ens ofereix la Guineu, elaborada a Valls de Torroella pel mestre cerveser Guzmán Fernández. Trobem la Montserrat, Antius, Coaner, Rocaters, Riner i Sitges, cada una adequada a paladars variats però exigents.

L’empresa Ca l’Arenys, de la mà de la cervesa Guineu Riner, ha estat classificada per participar a la Festa de la Guia de Vins de Catalunya, que es celebrarà el proper dilluns 28 de novembre a les instal·lacions del Camp Nou de Barcelona. Tothom qui vulgui pot assistir a aquesta jornada pel preu de 16 euros, en la qual hi haurà un tast dels 100 millors vins i caves catalans.

Al Racó us animem a provar les múltiples cares de la Guineu. Estem segurs que us sorprendran...i repetireu!

miércoles, 16 de noviembre de 2011

Congrés de Gastronomia a Alacant

Aquest cap de setmana, des del 12 fins al 15 de novembre, ha tingut lloc a Alacant el XIII Congrés de Gastronomia organitzat per la pàgina "Lo mejor de la gastronomia". El Congrés ha aplegat grans personalitats de la cuina espanyola, però la dada rellevant és que prop de 115.000 llepafils hi han atansat el paladar per veure què són capaços de fer aquells que tenen les paelles tocades per la mà de Déu. 

El Congrés ha acollit prop de 200 expositors, 60 barres i 16 restaurants que han dut a terme més de 200 tallers de cuina i un centenar de cates i degustacions. 

Des del Racó del Llepafils ens ho hem perdut, però no volíem deixar passar aquesta jornada sense que algú ens ho expliqués, i el cuiner Jeroni Castell, del restaurant Les Moles, ens n'ha fet cinc cèntims al llarg dels darrers dos dies amb un minireportatge fotogràfic. Vos adjuntem les imatges a continuació amb uns "tweets" en què ens explicava què passava. Encara estem fent salivera. 


 "Guanyadora del concurs a la millor truita de patates". Comença a entrar gana. 


 "El cuiner Martin Bersategui", personatge de la gastronomia reconegut amb tres estrelles Michelin. 




"Joan Roca, del celler de Can Roca, guardonat amb tres estrelles Michelin". Gràcies Jeroni!

El racó del llepafils

martes, 15 de noviembre de 2011

El gust català



Què hi pot haver millor, en aquestes setmanes de temps tardorenc, que donar una volta per qualsevol bosc de Catalunya a la recerca d’un grapadet de bolets (ben desitjats)? 

Després d’haver caminat una bona estona entre fred i humitat, ens ve de gust refugiar-nos en l’escalfor de la llar de foc tot assaborint un menjar calent i català, aquell que ens fa omplir la panxa amb un immens plaer.

Verdures a la brasa, carn d’olla, peus de porc o la patata enmascarada (com la de la foto), sense oblidar-nos de la crema catalana, són alguns dels plats clàssics que trobem als restaurants tradicionals de tot el nostre país.


El plat ideal per a cada persona i cada moment, així és el tresor de la rica gastronomia catalana…


Plats elaborats al restaurant Gaià.

Restaurant Gaià
Carretera de Navàs a Prats, km 4.8 (Gaià)
Telèfon 93 839 12 09



lunes, 14 de noviembre de 2011

Delícies de la mare

Aquesta setmana, benvolguts llepafils, l'Anna i jo l'hem agafat de festa, relativament parlant. Malauradament no anirem a visitar cap restaurant (moment de decepció col·lectiva). No us preocupeu, que us ho compensarem! 

Avui començo jo, Antoni Manel. Els restaurants que fins ara hem visitat ens han enamorat. Però no hi ha amor més gran que el que sent un per sa mare. Perdoneu, però algú ho havia de dir! I és que les mares no només ens donen el tan preuat sentit del gust, sinó que també ens cuiden i ens volen engreixar perquè pensen que estem massa prims. 


Així que no marxo d'Ulldecona el cap de setmana sense emportar-me un tuperware amb alguna de les seues delícies, que per molt que les intente fer jo a la capital en un moment de debilitat, no quedaran mai igual. Això sí, sempre dolces, greixoses i rebossants de calories. 

A casa darrerament s'ha posat de moda la Tarta Tatín. Consisteix en una base de pasta fullada en què s'hi aguanta un enrejolat de maçanes banyades amb caramel que es desfà a la boca. Aquest estiu passejant per Tortosa vam entrar en una tenda i vam trobar per 70€ una espècie de cassola que es tombava i que estava dissenyada per a aquest tipus de coc. Ma mare es va encarinyar amb aquell producte i ma germana i jo no vam saber dir-li que no. Així que vam decidir avançar el regal d'aniversari amb aquella peça de ceràmica. 

El que ella no sabia era que aquell regal seria la seua sentència d'esclavatge, ja que cada cap de setmana amb l'excusa d'amortitzar el preu de l'olla, li faig preparar la Tarta Tatín.  El preu de l'olla és precisament perquè està dissenyada expressament amb ceràmica per aquest tipus de coc. Recordeu que cuinar amb caramel, si l'has de fer casolà, és complicat ja que el sucre escalfat arriba a grans temperatures. I per obtindre'n el resultat buscat, les maçanes han de xuclar el sucre durant el període de cocció. 

El resultat és una bomba calòrica. Però recordeu que està fet en fruita, és a dir, menjar sà! Millor que els donuts...

Toni Manel - El racó del llepafils

jueves, 10 de noviembre de 2011

Sabor Mediterrani en vídeo

Us deixem el vídeo de Sabor Mediterrani on el seu representant i el seu cuiner en cap ens ensenyen a elaborar un canaló tradicional des d'una perspectiva avantguardista. Gaudiu-lo!

miércoles, 9 de noviembre de 2011

Tapes i peix de Barceloneta


Si passegem per aquest barri i volem aturar-nos a fer un mos, segur que pensarem en l’opció de les tapes o d’un bon peix de la llotja. Això és precisament el que reivindica el restaurant Sabor Mediterrani, el qual aposta per oferir una gran varietat de tapes innovadores com a entrants i el peix més fresc, sigui d’escata o de roca, com a plat principal d’un àpat. “Apostem per la gamba de la Barceloneta i, en general, per tot el peix cuinat de manera correcta”, explica el cap de cuina Josep Llópez.


La tapa més remarcable és l’”evolució de canelóde pollastre de pagès amb cruixent de peu de porc, germinats i pa de pagès, la qual viatjarà per tot Barcelona a partir del 28 de novembre degut al concurs De tapes per Barcelona organitzat per Estrella Damm. Podeu observar la seva preparació al vídeo que us penjarem dijous sobre aquest restaurant.

Evolució del caneló de pollastre de pagès

A banda de la carta, que té un cost mitjà de 40 euros, l’opció més recomanable per gaudir de tot el ventall de sabors mediterranis és el menú degustació que ofereix l’establiment, el qual té un preu de 49 euros i inclou dues tapes, un peix (que varia segons el dia), un plat de carn, un arròs i dues postres. 

Sabor Mediterrani
Plaça de la Font, s/n (al mercat de la Barceloneta)
Telèfon: 93.224.25.25

martes, 8 de noviembre de 2011

L'opció dels vins joves

Sabor Mediterrani presenta com a novetat una aposta per vins joves, els quals no són gaire coneguts però combinen a la perfecció amb el tipus de gastronomia que ofereixen. La cuina desenfadada i fresca, junt amb la joventut de l’equip que forma el restaurant, es transmet en la selecció acurada dels vins, que es caracteritzen pel seu “gust explosiu”. 

El propietari i cuiner executiu de l’establiment, Ivan Puerta, ens explica com és el maridatge: “Treballem amb la bodega Perlat de D.O. Montsant i ens decantem pels vins monovarietals com el Pedro Ximénez, que és un blanc envellit durant set mesos, o el Syrah del 2009”.

domingo, 6 de noviembre de 2011

Sabor Mediterrani

Aquest és el nom i, al mateix temps, l’essència del restaurant que us proposem. En un primer pis dins del mercat de la Barceloneta, trobem aquest establiment que des de fa anys ha estat característic del barri, però que a l’agost fa agafar embranzida degut a dos nous propietaris, un d’ells Ivan Puerta.


A pesar de conservar Josep Llópez com a cap de cuina, Sabor Mediterrani s’ha concebut amb una filosofia renovada i informal. La seva base, tal com explica Ivan Puerta, és oferir “una cuina creativa i avantguardista a la par que tradicional a un preu assequible”. Per la seva banda, Josep Llópez remarca que la intenció és “esborrar el concepte d’elitisme, tal com tenen altres restaurants, i procurar oferir bones experiències gastronòmiques a tothom qui vulgui”.

Per crear Sabor Mediterrani, Puerta i l’equip de cuina han fusionat dues mentalitats: la del restaurant anterior (el Lluçanès, amb estrella Michelin) combinada amb un aire fresc i actual, el que aporta les noves tendències culinàries. “Tot i així, volem deixar clar que hi ha un punt i a part respecte l’establiment d’abans i que nosaltres ens guiem per una filosofia pròpia”, expressa Ivan Puerta.

El cert és que hi ha hagut canvis notables, com ara una aposta per la informalitat a través d’eliminar la figura del sumiller i de servir tant a la taula com a la barra. L’objectiu és aconseguir un ambient proper on els clients es sentin còmodes, sense renunciar a la màxima exigència pel que fa al servei i la qualitat culinària.


ENIGMA DE DIVENDRES

viernes, 4 de noviembre de 2011

...I de beguda, truita de patates


Ho heu sentit bé… Aquest atractiu i original plat és una de les apostes estrella del restaurant que us presentarem pròximament.

Com es pot aconseguir una truita de patates per beure? A partit de transformar tots els ingredients en una textura líquida. El resultat són tres cremes, separades en la presentació, que s’uneixen una vegada ens bevem aquest trencador txupito: una de puré de patates, l’altra de ceba de Figueres confitada i l’última de rovell d’ou, el qual ha estat cuit prèviament junt amb mantega i sal.

Per donar un últim toc a la presentació i al gust, trobem un ou de guatlla que fa de “cirereta del pastís” i que ha estat cuit durant dos minuts per tal de conservar-lo cru de l’interior. Una mica de sal Maldon i una fina pel·lícula d’oli d’oliva completen la llista d’elements necessaris per fer una diferent truita de patates que entra per tots els sentits a primer cop d’ull.

Si voleu saber on tastar aquest original plat, podeu fer un vol per la Barceloneta i intentar descobrir quin és el restaurant que l’ofereix. Dues pistes: el nom de l’establiment és “molt nostre”, ens dóna una referència geogràfica i haureu d’aixecar una mica el cap, ja que el restaurant es troba en un primer pis.

Ja sabeu de quin us parlem? Aneu pensant i comenteu aquí o al Facebook i Twitter!



Esperem que aprofiteu aquest cap de setmana per menjar bé i bo en restaurants com aquest.

Fins dilluns llepafils!


SOLUCIÓ

jueves, 3 de noviembre de 2011

3, Food, People and Music en vídeo

No us fem esperar més, aquí teniu el vídeo per a que el gaudiu i us animeu a visitar el 3, Food, People and Music.  Recordeu, gastronomia de quilòmetre 0 en un ambient excepcional. 


El racó del llepafils

martes, 1 de noviembre de 2011

Menjar 'slow' a bon preu

El 3 Food, People and Music ofereix una gran varietat de productes, però sempre partint del concepte de tapa o tasteig. “El patró d’Escoffier de primer, segon i tercer plat és avorrit. Cal tastar diferents plats i compartir-los”, opina Eudard Arola. Per això han ideat el concepte de showtapping com a menú degustació, que surt de la improvisació del xef. Per tant, es tracta d’un menú obert en què es serveix allò ofert pel cuiner però pensant en el gust del client i la confecció d’un àpat a la seva mida. 




La gastronomia del "3" aposta fortament pels escabetxos, els marinats i les tècniques de cocció que minimitzin la merma del producte. Segons Eduard Arola, “la nostra filosofia low cost no ens permet llençar res, per tant, fem servir les tècniques més adequades a cada tipus de producte”.


Pel que fa als maridatges, Arola opina que el client ha d’acompanyar el menjar amb la beguda que li vingui de gust: “No ens decantem per imposar una beguda concreta i no tenim cap marca preferida, però disposem d’una gran varietat de vins, caves i xampanys”. També destaca l'extensa carta de ginebres de què disposa aquest gastrobar.


Podeu veure exemples dels plats oferts entrant a la web de 3 Food, People and Music