Era una d'aquelles caloroses tardes d'estiu. Jo voltava amb un amic per la Barceloneta i en un atac de calor vam decidir sufragar aquelles ganes de digerir alguna cosa fresqueta a una gelateria. Ens vam aturar a una italiana batejada amb el nom de Dino. És curiós quan t'atures en aquests establiments perquè hi ha gelats de 40 classes, i si t'agrada experimentar, sempre intentes escollir un sabor dels que no has provat mai. Al final, com tampoc saps quin escollir, agafes els típics. Malgrat tot, no va ser el meu cas.
Entre la varietat vaig trobar un sabor d'un dels formatges que més m'agraden, el roquefort. La idea no semblava gaire bona, però com ja havia tastat sorbet de tomata, d'herbes i fins i tot d'oli, per què no?
-Un gelat de roquefort en anous, per favor!
Aquella bona dona me'l va servir i a la primera llepada li vaig dir que tornaria com Terminator. Conservava les propietats amargues del roquefort i el formatge, però no era fort, sinó que tenia un to més aviat dolç i suau. En arribar a casa vaig estar buscant per Internet per veure quina era la seua elaboració i per si algun dia m'hi engrescava. Per qüestions de temps i disponibilitat no ho he fet, però queda pendent. Tot i així, us deixo la recepta per si voleu experimentar a casa. No us embruteu gaire!
Toni Manel - El racó del llepafils
No hay comentarios:
Publicar un comentario