Aquesta setmana, benvolguts llepafils, l'Anna i jo l'hem agafat de festa, relativament parlant. Malauradament no anirem a visitar cap restaurant (moment de decepció col·lectiva). No us preocupeu, que us ho compensarem!
Avui començo jo, Antoni Manel. Els restaurants que fins ara hem visitat ens han enamorat. Però no hi ha amor més gran que el que sent un per sa mare. Perdoneu, però algú ho havia de dir! I és que les mares no només ens donen el tan preuat sentit del gust, sinó que també ens cuiden i ens volen engreixar perquè pensen que estem massa prims.
Així que no marxo d'Ulldecona el cap de setmana sense emportar-me un tuperware amb alguna de les seues delícies, que per molt que les intente fer jo a la capital en un moment de debilitat, no quedaran mai igual. Això sí, sempre dolces, greixoses i rebossants de calories.
A casa darrerament s'ha posat de moda la Tarta Tatín. Consisteix en una base de pasta fullada en què s'hi aguanta un enrejolat de maçanes banyades amb caramel que es desfà a la boca. Aquest estiu passejant per Tortosa vam entrar en una tenda i vam trobar per 70€ una espècie de cassola que es tombava i que estava dissenyada per a aquest tipus de coc. Ma mare es va encarinyar amb aquell producte i ma germana i jo no vam saber dir-li que no. Així que vam decidir avançar el regal d'aniversari amb aquella peça de ceràmica.
El que ella no sabia era que aquell regal seria la seua sentència d'esclavatge, ja que cada cap de setmana amb l'excusa d'amortitzar el preu de l'olla, li faig preparar la Tarta Tatín. El preu de l'olla és precisament perquè està dissenyada expressament amb ceràmica per aquest tipus de coc. Recordeu que cuinar amb caramel, si l'has de fer casolà, és complicat ja que el sucre escalfat arriba a grans temperatures. I per obtindre'n el resultat buscat, les maçanes han de xuclar el sucre durant el període de cocció.
El resultat és una bomba calòrica. Però recordeu que està fet en fruita, és a dir, menjar sà! Millor que els donuts...
Toni Manel - El racó del llepafils
lo millor, la cuina de les mares i el goig que als fills els agrade
ResponderEliminar