Traduce la página

domingo, 30 de octubre de 2011

Menjar, gent i música

Els propers dies us descobrirem 3 Food, People and Music, un projecte de restauració engegat per Eduard Arola i que a pesar de la seva joventut (només fa 10 mesos que funciona), ja compta amb gairebé 300 clients fidelitzats.

 El “3” és un gastrobar, que segons el propi Arola es pot definir com “un restaurant gastronòmic dins de l’ambient del bar restaurant”. Aquest concepte d’establiment sorgeix arran de la crisi econòmica del 2008 amb l’objectiu d’oferir alta gastronomia low cost i apostant per la línia slow food i el producte de proximitat, fresc i natural (el que es coneix actualment com la gastronomia quilòmetre 0).

La filosofia d’aquest gastrobar es basa, com el seu nom indica, en tres elements: el menjar, la gent i la música. “Els tres elements són els que el client espera, i nosaltres els hem de fer fluir”. Per aquest motiu, el "3" també és un espai per prendre una copa i gaudir amb l’actuació dels millors discjòqueis de Barcelona. Entre ells hi ha Natxo Arola, conegut com a DjPoet

 
El “3” es distingeix per l’èmfasi en la senzillesa, és a dir, per la voluntat d’eliminar allò que és prescindible. “Hem arribat a un punt de sofisticació tan gran que, al final, acaba anant en contra de la persona que menja i paga. Cal tornar a l’autèntica lògica del menjar”, conclou Arola. 

L' Eduard havia estat director del restaurant Arola, a l’Hotel Arts de Barcelona, durant sis anys, acompanyat del seu germà Sergi Arola. L’experiència adquirida i les ganes de transmetre el seu propi concepte de restauració van acabar resultant en aquest innovador projecte, que comparteix amb el cuiner Matteo Pancetti.

Una bona visita, sens dubte. Proveu-ho!

viernes, 28 de octubre de 2011

Sardines en llauna...



Sí, però no com les coneixíem fins ara… Ni la llauna és llauna (és una peça de ceràmica creada expressament per aquest plat) ni la sardina és el que sembla. Això sí, el gust únic d’aquest peix no li treu ningú. 

Es tracta d’una sardina marinada, amb l’original toc d’una vinagreta de maracuyá per sobre, que li dóna color i un gust especial, i una capa inferior d’amanit d’albergínia, un clàssic català, que arrodoneix el conjunt. No hi poden faltar, és clar, unes fulletes de fonoll fresquíssim i cultivat prop de casa (concretament, a Granollers) per donar encara més vivacitat al plat.

L’originalitat d’aquesta “tapa” és el que ens sorprèn primer de tot, però després passem a comprovar com la sardina pràcticament se’ns desfà a la boca, amb una combinació de sabors que ofereix la vinagreta i l’amanit i que ens deixa la sensació de ser prop del mar, marinats, però amb l’hort al costat.

Una delícia low cost (ho heu sentit bé, tan sols 8,50 euros), com aquesta o moltes altres, són les que trobareu a la proposta d’establiment gastronòmic que hem escollit per la setmana vinent. En aquesta ocasió, però, la concepció de restaurant canvia per la de gastrobar, i concretament per un que aposta pel menjar quilòmetre 0.


Voleu saber què signifiquen tots aquests conceptes? Dilluns us els expliquem!


Bona castanyada!

miércoles, 26 de octubre de 2011

Ca l'Isidre en vídeo

Aquí us adjuntem el vídeo resum de Ca l'Isidre! Gaudiu-lo!




El racó del llepafils

Una carta sempre nova

Així és com millor es defineix la carta de Ca l’Isidre. Una recerca constant de nous productes als mercats de Barcelona conclou cada dia amb la inclusió de quatre o cinc plats limited edition a les opcions culinàries d’aquest restaurant. En opinió de Núria Gironès, “fer una carta tan diferent i dinàmica és una feina dura i especial a la vegada, però és possible gràcies al gran equip de professionals que tenim”.

Favetes saltejades amb xipirons i alls tendres a la menta
Aquests plats novedosos solen ser els més sol·licitats, junt amb els clàssics com els cervells de xai a la mantega negra, el cabrit al forn amb cebetes o les tripes de vedella Ca l’Isidre. També destaquen innovacions com l’amanida de favetes amb magrana i cap-i-pota, el carpaccio tebi amb trufa negra, … Per últim, cal posar atenció al postre estrella de Ca l’Isidre: el coulant de xocolata, fet amb una de les millors xocolates del món i de recepta propia. 


Coulant de xocolata
Les opcions d’àpat són obertes, es pot demanar tant un o més plats de la carta com un menú degustació fet a la mida del client, és a dir, escollint el que vol menjar segons les opcions del dia i les tradicionals.

Per consultar la carta cliqueu a aquest enllaç: www.calisidre.com/menu.php

lunes, 24 de octubre de 2011

El celler estrella

Un dels punts forts de Ca l’Isidre és el seu ampli celler. Més de 400 referències de vins, caves i licors fan que aquest establiment sigui un lloc de pas indispensable per als amants de l’enologia i, en general, de tothom qui vulgui gaudir d’un àpat amb el seu vi ideal. 

Tant per la Núria Gironès, sommelier del restaurant, com pel seu pare Isidre Gironès, el propietari i fundador, el celler és un petit tresor que ha suposat una gran inversió i molts anys d’esforç per buscar els millors vins del món. “El fet de tenir un celler tan extens per a un restaurant de poc aforament representa assumir un gran risc, sobretot quan hi ha vins valorats en 3000 euros i més, però també demostra la nostra gran passió pel negoci”, comenta Núria Gironès.

Aquí hi trobem els exponents més importants de denominacions d’origen tant nacionals com internacionals. Hi ha quatre categories de vins que ofereix el restaurant: les opcions que representen la millor relació qualitat-preu, els vins més demanats al mercat en un moment concret, els vins d’autor aquells que són recomanats per la crítica i les guies) i els grans referents internacionals.


Podeu consultar la carta de vins, caves i licors a: www.calisidre.com/bodega.php


La tradició de Ca l'Isidre


La familiaritat va ser la clau de l’enigma de divendres, un element bàsic dins l’essència del restaurant Ca l’Isidre de Barcelona. Núria Gironès, filla del fundador del restaurant Isidre Gironès i coordinadora tant de la cuina com de sala, ens parla de la definició del restaurant: “Nosaltres fem cuina de mercat tradicional portada al límit de la màxima qualitat i la feina ben feta”.

La filosofia de Ca l’Isidre és la mateixa des que el negoci es va iniciar fa 42 anys i Núria Gironès n’està orgullosa, perquè “és molt complicat mantenir-se sempre en la mateixa línea i nosaltres ho hem fet, tot i que sempre hi ha una petita evolució i una adaptació a les noves demandes”.

A pesar d’aparèixer en nombroses guies de restaurants, diaris generalistes, revistes i d’haver rebut el beneplàcit de personatges com el rei Joan Carles, per Núria Gironès un dels elements més valuosos és tenir el respecte i la confiança del públic: “És evident que és bo tenir estrelles Michelin i altres reconeixements, perquè això porta públic al restaurant, però per nosaltres el millor guardó és el client que fa 40 anys que ve a dinar, que et reconeix la feina feta i que et recomana”. I d’aquest tipus de clients, pel que es veu, en tenen força.

Núria Gironès destaca per la seva feina com a sommelier i respostera dins del restaurant, a banda d’encarregar-se de supervisar la carta i escollir els plats, junt amb el seu pare Isidre Gironès. La feina de coordinació de la cuina la fa junt amb el xef de l’establiment, Jordi Joel.


Tradició, àmplia experiència i un equip de veritables professionals són els que han elevat Ca l’Isidre a la categoria de restaurant imprescindible dins l’àmbit de Barcelona.

viernes, 21 de octubre de 2011

La familiaritat regna


Crema de patata amb rovell d’ou i cansalada… Amb l’arribada del fred, segur que us ve de gust començar un àpat amb aquesta opció. Al contrari del que pot semblar a primera vista, és un plat lleuger que fusiona la saborositat de la cansalada cuita amb la suau crema de patata. El rovell d’ou al centre afegeix un nou ventall de possibilitats pel que fa al gust i la textura del plat. 

42 anys d’experiència avalen el mític restaurant que us presentem aquesta setmana. La passió i la motivació per la feina ben feta han ajudat a aconseguir estandards alts i a diferenciar-se d’altres restaurants similars. Una llarga trajectòria que ha acabat donant generosos fruits, com el prestigi tant a dins com a fora de Barcelona, la confiança d’una nombrosa i fidel clientela i una presència important dins de l’àmbit de la cuina de mercat a Espanya.



Un establiment situat a prop de l’Avinguda del Paral·lel de Barcelona i que duu el nom del seu propitari i fundador…  Ja sabeu de quin us parlem? 




Bon cap de setmana llepafils!

miércoles, 19 de octubre de 2011

Alkimia en vídeo

Llepafils, avui hem fet d'alquimistes. Hem sumat imatge i so i hem aconseguit un vídeo del restaurant d'aquesta setmana. L'hem reduït a qualitat estàndard baixa per tal que el pugueu visualitzar als vostres dispositius mòbils. Com podeu comprobar, estem a l'última!




El racó del llepafils

Tradició o innovació?

Alkimia es caracteritza per la seva especialització en els menús degustació, una aposta que gairebé ha anat paral·lela a l’obertura del restaurant. Tot i així, la directora de sala Sònia Profitós remarca que també existeix la possibilitat de demanar carta.


Gamba a la mà
Hi ha tres alternatives de degustació diferents, adaptades al gust de cada client i segons el moment del dia.

El menú del migdia ofereix una opció de dinar ràpid però sense renunciar a la qualitat del producte i a la varietat de les creacions culinàries, ja que aquestes es van renovant periòdicament. Consisteix de tres plats (a escollir entre dues o tres opcions) més el postre.
 
La segona alternativa és el menú de tradicions contemporànies, que presenta els plats estrella de l’Alkimia. El menú consta de dos aperitius (que varien depenent del dia de la semana), cinc plats i dos postres. D’entre ells destaquen el tàrtar de figues amb anxoves, moixama i sorbet de llimona, una opció refrescant per encetar l’àpat; l’arròs de nyores i safrà amb escamarlans, que es prepara des de fa tretze anys i s’ha convertit en un autèntic “clàssic”, i el peix de costa amb verdues al palo cortado, que pot canviar segons el mercat.

Arròs de nyores i safrà amb escamarlans

Sèpia al natural amb gingebre
Des d’aquest restaurant, però, es decanten fortament per la innovació culinària i això s’aprecia en el menú Alkimia, que tanca les opcions de degustació. L’Alkimia és un menú potent, una clara aposta pels plats avantguardistes i les noves tècniques culinàries desevolupades per Jordi Vilà però amb la cuina catalana com a punt de partida. Un exemple són els cigrons especials amb pell o els spaghetini amb fruits de mar, els quals també sorprenen per la poca semblança amb el plat tradicional tal com l’imaginem. El menú es presenta en dos aperitius, nou plats i dos postres.

Cal destacar l’elaboració pròpia del pa, que afegeix a l’Alkimia un punt diferenciador respecte altres restaurants del mateix estil.


No us perdeu el video de demà, dedicat íntegrament a l’art d’aquest establiment.


Trobareu tota la informació de la carta d’Alkimia i una galeria d’imatges a: www.alkimia.cat

martes, 18 de octubre de 2011

La "K" d'Alkimia


Un bon vi és l'acompanyament perfecte per a una grata experiència gastronòmica. Amb l'afany que els seus clients surten del restaurant havent viscut una vivència única, Jordi Vilà i Sonia Profitós han apostat per un vi exclusiu, pensat expressament per al seu restaurant i batejat amb el nom de “K”, d'Alkimia.

Es tracta d'un vi negre del Montsant, elaborat per Alfred Terribas i fet de cep de garnatxa autòctona. Sonia Profitós ens el defineix: “És un vi jove afruitat, tempranillo i fresc que el recomanem beure al menú tradicions i el menú migdia, i que a més a més el servim a temperatura adequada”.

Si teniu pensat gaudir d'un dinar a Alkimia, no oblideu acompanyar-lo d'un exclusiu "K". També el tenen a la venda per si voleu tastar-lo a casa.

El racó del llepafils

lunes, 17 de octubre de 2011

“La cuina és pura Alkimia”


Tal com els alquimistes de l’Edat Mitjana transformaven el metall pobre en ric, des del restaurant Alkimia de Barcelona també creuen en l’evolució i la transformació, en aquest cas des de la matèria prima fins al plat final. Darrere d’aquest projecte s’hi amaga la tenacitat i la passió de dos noms importants dins del món de la restauració catalana: el cuiner Jordi Vilà i la directora de sala Sònia Profitós.
 
Alkimia és en si mateix el resultat d’una evolució que va començar l’any 1998 amb l’obertura del restaurant Abrevadero al Paral·lel de Barcelona. “Aquí elaboràvem cuina molt casolana, però els clients cada vegada demanaven plats més innovadors”, explica Sònia Profitós. 


El pas següent va ser traslladar aquesta naixent concepció de la cuina catalana a un nou negoci, el restaurant Alkimia, que va posar-se en funcionament l’any 2002 sota l’aspiració d’oferir cuina catalana no tradicional. “Les noves tendències ens han dut a fer cuina més avantguardista”, comenta Sònia, “però això s’ha fet notar sobretot en la tècnica i el dia a dia del restaurant. La nostra base gastronòmica segueix sent la cuina de sempre”. L’esforç i l’estima per la bona cuina van dur aquest establiment a rebre una estrella Michelin el 2004 i dos sols de la Guia Campsa el 2008.


Sònia Profitós i Jordi Vilà a la porta d'Alkimia (*)
Els fogons de l’Alkimia estan sota el control de Jordi Vilà, el jove cuiner amb trajectòria internacional al qual se li ha reconegut no només una impecable tècnica culinària, sinó també un incansable afany per buscar la innovació i l’originalitat en cada una de les seves creacions. Una troballa amb Sònia Profitós al restaurant Casa Irene, a la Vall d’Aran, els va dur a treballar junts en altres restaurants com el Joan Piqué i el Jean Luc Figueras, fins que van decidir fer un pas més amb l’obertura d’Abrevadero. En aquest primer espai, Sònia Profitós ja va deixar clar el seu model de direcció de sala basat en l'equilibri entre sobrietat i modernitat, i a Alkimia el va fer protagonista. Una bona experiencia gastronòmica que val la pena observar i, com no, tastar.

(*) La fotografia ha estat presa del blog de Josep Sucarrats, director de Cuina, 'Escudella barrejada": http://blogs.cuina.cat/escudellabarrejada

L'oli com a protagonista

Aquest passat cap de setmana han tingut lloc a Ulldecona les jornades gastronòmiques de Sant Lluc, anteriorment dedicades al moble. Durant tot el cap de setmana els visitants de la fira han pogut gaudir de diferents creacions gastronòmiques que han oferit els restaurants, cadascun d’acord amb la seua dinàmica culinària.



D'entre degustacions, vam tastar dues delícies de la mà de Café Fleca Feliu. Una estava feta de botifarra d'arròs, betxamel amb un toc de xocolata; i l'altra elaborada de botifarra blanca, melmelada de tomata i vinagre de mòdena.





Malgrat tot, si per algun producte destaca Ulldecona és pel seu oli. El Montsià i Baix Ebre són comarques pioneres en producció d’oli d’alta qualitat, que a més a més de ser un producte típic, també esdevé una font d'atracció turística pel museu natural d'oliveres mil·lenàries de l'Arion. Així com les oliveres mil·lenàries esdevenen un punt d'atracció turístic important, el visitant no pot deixar el municipi sense haver tastat l'alta gamma de productes d'aquest majestuós arbre amb segles de vida. La cooperativa agrícola ulldeconenca Acomont recentment ha elaborat un oli d'oliveres mil·lenàries anomenat 1000 tardors, de tipologia farga, que esdevé fresc, dolç i d'intensitat mitja-alta, tirant a picant.



El restaurant Les Moles va voler retre el seu homenatge a aquest producte local amb una piruleta feta amb pasta d'aquesta oliva solidificada amb nitrogen. La seua elaboració és tot un espectacle. Veieu el seu cuiner, Jeroni Castell, en ple procés creatiu al següent vídeo.  


El racó del llepafils

sábado, 15 de octubre de 2011

Cuina sana a Manresa


El Bages s’omple de propostes ecològiques i sostenibles per a la nostra vida amb la fira Ecoviure, que es pot visitar des d’ahir i fins demà diumenge al Palau Firal de Manresa.

Un dels majors interessos del certamen són les demostracions de cuina, que aquest any compten amb la presència dels cuiners i gastrònoms Felipe Celis (Fundació Alícia de Món Sant Benet), Núria Morral (cuinera natural i ecològica) i Manel Marín, del restaurant vegetarià El Bindu d’Esparreguera. Ells ens ensenyaran com treure tot el partit culinari als prodcutes naturals al mateix temps de cuidar la nostra alimentació.

Trobareu més informació de tots els actes a: www.ecoviure.cat

Salut...i cuina!


El racó del llepafils

viernes, 14 de octubre de 2011

Més enllà de la tradició




Un caneló que ens recorda als de l’àvia revoluciona els nostres paladars, però en ell hi ha molt més…

Una suau beixamel d’ametlles contrasta amb la robustesa de la carn, autèntica, de pollastre de pagès, i això es nota en el seu gust intens. Al costat, una salsa feta amb el rostit del propi pollastre i una mica més de beixamel sobreposada donen un cop de força a la presentació, sòbria però viva, i ens conviden a sucar-hi el caneló. Assaborim totalment la contundència d’aquest plat. L’amanida que l’acompanya representa un nou contrast de colors, de temperatura (fresc contra calent) i de sabors. En definitiva, una volta a la cuina catalana amb la innovació com a input.

Voleu comprovar per vosaltres mateixos aquesta trencadora aposta gastronòmica? Una estrella Michelin, un cap de cuina reconegut internacionalment i una direcció de sala professional avalen la qualitat d’aquest restaurant, inaugurat l’any 2002.

El dilluns us descobrirem la resposta d’aquest deliciós enigma…


Solució

jueves, 13 de octubre de 2011

Cata 1.81 en vídeo

Diuen que una imatge val més que mil paraules, així que nosaltres us oferim un vídeo per tancar la setmana amb el restaurant Cata 1.81. Gaudiu-lo!

Us aconsellem que veieu el vídeo a pantalla completa. Per qüestions tècniques ens ha quedat més petit del que hauria, i ho hem d'arreglar. 


El racó del llepafils

miércoles, 12 de octubre de 2011

“Una carta en constant evolució”


Així és com defineix Santi Olivella, el cap de cuina i propietari del Cata 1.81, la seva carta. “Ens agrada canviar tot sovint, per això cada dos mesos incorporem noves opcions a la carta”. 



Hi ha plats amb influències d’altres països i ciutats  (els guiños, com diu en Santi). Trobem, per exemple, el robust bocata de calamares en honor a la cuina madrilenya o el falafel d’ànec de la cultura àrab. “Les principals influències sempre vénen del carrer”, explica, “i nosaltres volem fer el mateix amb la millor qualitat possible”.


La cuina del Cata 1.81 també ha ampliat la carta per donar cabuda a les noves demandes dels clients. Hi ha els canelons de verdures i bolets, pensats especialment per al públic vegetarià, o els raviolis fets amb won ton, que és una pasta d’arròs apta per a cel·líacs. Segons en Santi, la intenció és adaptar-se “no només als gustos de més èxit sinó també a la realitat de les persones que venen al restaurant”.


Ravioli won ton de bacallà, humus, ceps i tomàquets confitats


També hi ha una gran varietat de peixos per escollir. Entre ells destaquen la corbina (també anomenat reig), que es captura a la Costa Brava, o el bacallà. “Per nosaltres és important incloure el bacallà a la carta, perquè aquest peix  i la cuina catalana són com germans”, afirma Santi Olivella.



Per últim, destaquen alguns primers plats com els macarrons amb sobrassada i xocolata blanca, que representen “una divertida i diferent combinació de sabors”.

Podeu consultar la resta de la carta i els preus a la pàgina del restaurant: www.cata181.com

El racó del llepafils

martes, 11 de octubre de 2011

La Cata dels vins


Tal i com dèiem a la presentació, el Cata 1.81 no s'entendria sense el tast dels vins, el seu leitmotiv. Anem a aprofundir amb la seua carta de vins acompanyats del seu sumiller, Santi Olivella.

El restaurant, tot i ser petit amb un aforament molt limitat, destaca perquè té més de 250 referències de vins i 30 classes de caves classificades entre brut i brut nature i segons els anys de reserva.  Pel que fa als vins, que és la part més destacable del restaurant, el Cata 1.81 aposta pel producte del territori amb un 60% de productes catalans, un 30% de la resta d'Espanya i l'altre 10% d'arreu del món.



Olivella ens explica que, pel que fa a blancs, procura buscar tots els tipus que hi ha al nostre país, des de secs fins a afruitats. Per altra banda, amb els negres és més selecte i sent preferència per les D.O. Priorat, el Penedès, la Rioja, Rivera del Duero i València. Pel que fa a la producció de l'estranger, buscat els megatops, que són els més coneguts pels seus clients.

Aprofitant l'avinentesa, els llepafils li hem demanat consell al sumiller de cara a consumir un vi blanc i un altre de negre per acompanyar una bona menjada. “Com a blanc us en serviria un de la zona d'Alella, un Xarel·lo, que fa molts anys que en produeixen i representa la nostra terra. És un vi amb un punt salí i mediterrani. Sens dubte té potència”, especifica Olivella. Com a vi negre ens ha recomanat un Priorat, ja que a més de tenir cos, és molt potent ja que prové de terra dura i àrida, on la vinya pateix. “La vinya, a diferència d'altres cultius, és l'única a la que li va bé patir. Com més pateix, més bona és la qualitat ja que posa tot el seu esforç en poc producte. A més, el Priorat és una zona ideal per aquest tipus de producció ja que a l'estiu fa molta calor i a l'hivern fa molt de fred”, conclou Santi.


El sumiller, finalment, també ens ha mostrat la nova pàgina web del Cata 1.81, en què hi haurà una aplicació que aconsella quins són els vins més aconsellables depenent dels criteris escollits pels clients. El tipus de vi, la varietat de raïm, l'origen i el preu en són les variables.



El racó del llepafils

lunes, 10 de octubre de 2011

Cata 1.81, platillo i copeta



Per viure una experiència gastronòmica hi ha quatre requisits indispensables: Un bon restaurant, cuina creativa, una bona combinació d'aliments i un bon vi. Per això el restaurant Cata 1.81 ha estat el primer restaurant en obrir-nos les portes als llepafils i ensenyar-nos la clau d'una vivència única.

Ubicat al carrer València 181 de Barcelona, és un restaurant modest i acollidor que ens invita a gaudir dels plaers de la gastronomia sempre acompanyada d'un bon vi escollit exclusivament per a cada peça gastronòmica. La seua especialització en enologia queda plenament plasmada en la decoració del local. Làmpades formades per copes, ampolles que decoren la sala, i tot amb una il·luminació tirant a escassa que ens recorda l'aspecte d'un celler modernitzat.



La filosofia de Cata 1.81 es basa en el concepte del platillo i la copa. “El platillo no és ni una tapa ni un plat gran, és un pas intermedi”, ens explica Santi Olivella, el seu cap de cuina. “La base dels platillos és la cuina de mercat repensada i oberta a les ofertes d'avantguarda”. Cada platillo es relaciona amb un vi, d'entre una varietat de 250 referències, que li dóna el toc transcendental i únic. Amb tot això, queda clar que demanar una copa de vi és condició gairebé sine qua non a l'hora de visitar el Cata 1.81.

Amb deu anys de vida, el restaurant ha patit una evolució interessant. Va iniciar-se com un bar de vins amb alguna cosa per picar i ha evolucionat cap a un restaurant especialitzat amb vins que fa cuina creativa, passant per èpoques més boges en què experimentaven amb elements com el nitrogen. Darrerament, però han recuperat la part més física, la de cercar el sabor directament de la matèria prima.




Santi Olivella, un sumiller experimentat, és el seu cap de cuina. Olivella va començar en el camp de la restauració en un local d'Horta (Barcelona), i al cap d'uns anys, va marxar a Escòcia per guanyar experiència. Temps després, a la tornada, va decidir obrir el local del Cata 1.81 i “innovar”. “Estàvem cansats de la cuina tradicional i calia evolucionar cap a alguna cosa més divertida i que ens donés nom”, explica el cuiner.

Sens dubte, el restaurant Cata 1.81 capta el corrent contemporani de cuina atrevida sense oblidar la frescor del producte mediterrani amb el leitmotiv del vi.  


El racó del llepafils

viernes, 7 de octubre de 2011

Nova York amb bon vi



Assaborim amb curiositat el primer plat del nostre blog, tot i que fa estona que ens l'estem menjant amb els ulls…



Rosbif, tomàquets secs i rúcula combinats en el "I love New York", un orginal entrepà que pretén fer un particular honor a la cultura del menjar take-away que impera a la Gran Poma. El toc d’una suau maionesa de curri arrodoneix el conjunt amb un gust oriental, oferint una presentació suggerent.

Voleu tastar una mica de Nova York? Només us direm que de ben segur l’acompanyareu amb un bon vi, l’especialitat d’aquest restaurant amb deu anys de vida, i potser amb algun altre plat de cuina contemporània. Tot això en un espai que combina modernitat i calidesa (la dels colors del vi i de la fusta) situat a l'Eixample Esquerra de Barcelona…


Ja sabeu de quin restaurant us parlem? Dilluns us el descobrim!

Solució

jueves, 6 de octubre de 2011

Enologia per a principiants




Amb un disseny de portada minimalista però significatiu se’ns presenta Saber de vino en tres horas, la guia creada pel periodista i expert en gastronomia Federico Oldenburg per apropar el món del vi a tots els encuriosits.

L’autor aposta per trencar els tòpics que hi ha al voltant d’aquest art en el primer capítol, fent ús d’una ironia exquisita per defensar els veritables amants de l’enologia i caricaturitzar els farsants amb pretensions. Més endavant ens sorprèn amb un text de lectura senzilla i divertida, malgrat no combinar-lo amb cap tipus de fotografía o il·lustració. 

Els tipus de vins, el clima, els cellers, la cata o les zones vitivinícoles són només alguns dels conceptes que ens presenta Oldenburg al llarg d’aquesta guia, la qual anuncia en el subtítol el fals propòsit de convertir-nos en experts en poc temps. Potser no aconseguirem ser uns grans sumillers només llegint Saber de vino en tres horas, però el vi és tècnica, és ciència, és art i cultura… Aleshores, què hi ha millor que saber-ne sempre una mica més?


Títol: Saber de vino en tres horas. La guía rápida para convertirte en un experto.
Autor: Federico Oldenburg
Editorial: Planeta
ISBN: 9788408098713
Preu aproximat: 17 euros

lunes, 3 de octubre de 2011

Benvinguts llepafils!



Tothom ha sentit a parlar del llibre del Gènesi, però mai ningú n'ha llegit l'adaptació gastronòmica. La font de la memòria narra que segles abans que nasqués Jesús de Natzaret, va existir un home savi, amant dels plaers del menjar i cuiner de professió, que va redactar l'origen de la història de la cuina i deu receptes ancestrals de les quals es deia que qui les arribés a probar, moriria de plaer. Malvat com era, l'autor volia donar l'obra al poble, però això va arribar a orelles del faraó, qui considerava que els grans plaers només eren exclusius a Déu, és a dir, ell mateix. El seu autor es va veure obligat a fer una donació forçada al règim egipci i li van tallar la llengua i les mans per tal que no en difongués el contingut.

Tot i l'extrema privacitat del document, el règim egipci tenia un espia, que va informar sobre l'existència d'aquell manuscrit a les altres cultures occidentals. Les fonts històriques no es van posar d'acord sobre si els que van prendre la iniciativa per robar el document van ser romans, cristians o musulmans, però ningú descarta que tinguessin la mateixa meta. Una única ambició, l'afany de tastar les delícies més grans de la Terra, va reunir tot aquell amalgama de cultures a Alexandria amb l'objectiu de robar aquell manuscrit ple de meravelles. Una batalla cruenta i sagnant va acabar amb un incendi a la Biblioteca d'Alexandria i el llibre va desaparèixer.

Més de vint segles després, els llepafils hem tingut l'oportunitat d'accedir a una petita peça del manuscrit mitjançant un venedor del mercat negre que en venia un fragment a través d'eBay i que no sabia la importància d'aquell document. El volem compartir amb vosaltres:

"Quan Déu va crear el planeta, les muntanyes, la terra, l'aigua i el foc, va voler habitar-lo d'humans. Malgrat tot, aquestes criatures no eren felices. Els faltava alguna cosa. I Déu els va donar un regal: La gastronomia".

El racó del llepafils