Traduce la página

jueves, 12 de enero de 2012

Deliri pels pastissets


Tots tenim un origen, un lloc de naixement, unes raïls; i les meues estan a Ulldecona, el lloc que m'ha ensenyat a parlar, a pensar  i a menjar. Un, però, apren a estimar la seua terra quan abandona els fonaments i decideix edificar en un altre paratge. Gens nostàlgic de la meua partida, tinc Ulldecona en la memòria com un lloc ideal. Potser que massa per viure-hi.

Entre periquillos, tortelles i carquinyols, hi destaca un dolç que em porta el carro pel pedregal des de fa molt temps. Recordo quan era menut que anava a casa ma iaia Maria i sempre tenia un armari ple de dolços del poble per quan venien familiars de fora, obsequiar-los en un bon regal i que, quan marxessen, l'acomiadament fos agredolç. Agre, per deixar Ulldecona, i dolç, pel bon gust del municipi.

L'any passat va morir mon iaio Pepet, canareu de socarrel. Tenia un deliri, els pastissets de cabell d'angel d'Ulldecona, que sembla que ma tia Isabelín es dedicava a abastir-lo cada vegada que s'aproximava al poble. El dia de l'enterrament recordo que estava més afamat que un matxo després d'una jornada de Sol a Sol i vaig anar a batxillejar pel seu rebost. Allí, a la segona estanteria, hi havia una caixeta blanca en unes lletres de color terra que m'eren molt familiars. Vaig obrir-la i allí hi havien els coneguts com a pastissets de cabell d'angel de Casa Casola. Vaig agafar-ne un i me'l vaig menjar. Menjar-te un dolç típic del teu poble al teu poble, és bo; però quan ho fas a l'estranger (Alcanar) és doble bo. I ja no et dic a Barcelona. No havia tastat cosa tan bona.

Des de llavors, anar a Ulldecona és sinònim d'anar a Casa Casola. S'ha convertit en visita obligada. Quan arribo a la fleca, ja està Montse Salvatella darrera el mostrador esperant que digue les paraules màgiques que ja coneix. "El de sempre".

I és que des de Barcelona, quan li pegues un mos a un d'aquells pastissets, se t'apareix el castell, l'ermita i les pintures. Estàs a la capital menjant com a casa. Però sobretot, sobretot, sobretot, si feu com jo, no presenteu els pastissets als amics, que us els fotran tots! 

Toni Manel - El racó del llepafils

1 comentario:

  1. quina bona pinta!! Els he tastat i et dono tota la raó! son d'altre món!! genial entrada!!

    sabor de aqui

    ResponderEliminar