Bon Nadal!

Llepafils! Ens en anem amb les nostres famílies a celebrar el Nadal, així que deixarem el blog en repòs durant aquests dies. Sabem que seguireu entrant per degustar amb la mirada els nostres Greatest Hits. Pot ser serà unes setmanes que ens ajudaran a reflexionar sobre la vida, la família, els amics...

Això sí, deixeu-vos conquistar pel pecat de la golosia i farteu-vos dels més grans menjars sense pensar en la dieta ni en la depressió post-vacacional. I sobretot, sobretot, sobretot, sigueu bons, i si no vos agrada el pollastre farcit de ca la mare, dieu que està molt bo igualment. Que no és temps de donar disgustos. I possiblement tampoc ho sabríem fer millor.

Ens trobem en un parell de setmanes amb 3 quilos més com a mínim. Mengeu bons torrons!

Bon Nadal i bon any llepafils ;)

Vídeo de la farinà de repassos

Un vídeo dedicat als curiosos que vulguen saber com prepara la fleca Ca Massita la farinà de repassos. 

El procés de la farinà

Dissabte vam matinar per anar a veure com Ca Massita elaborava la Farinà de Repassos. Aquí us en deixem unes fotos que il·lustren el procés i demà us en pengem un vídeo. 

1. Es prepara la base 

2. Es divideix la base en parts segons la grandària de la farinà que es vulga fer. I s'aplana la base on s'hi posarà el contigut. 

3. S'hi afegeix el contingut fet de farina, sucre i canyella. 

4. Amb el contingut distribuït al llarg de la farinà, s'hi fa un canal en què hi circularà l'oli i la sal. A més, s'hi afegeix llima. 

5. S'hi afegeix l'oli i la sal com si fos un reguer. Com podeu veure, queda embassat. 

6. Es cobreix l'embassat amb la farina dels cantons i a sobre s'hi posa primentó escalivat. 

7. Finalment es tanca amb la pròpia base. El seu pròxim destí és el forn. 

8. Després de passar pel forn, aquí en teniu el resultat. 

La barreta energètica del s. XIX

Allò que avui dia en diuen barretes energètiques no són més que porqueries fetes d'alpiste elaborades per una marca multinacional que ens ven la moto amb un producte que diuen que no engreixa, i després resulta que només fem que acumular greix com els camells. Així que si hem de guanyar quilos igualment, anem a fer-ho amb el producte real.

La barreta energètica de veritat, l'autèntica indiscutiblement, la que es menjaven els iaios del Maestrat i sobretot de Vinaròs per anar a treballar a l'hort de Sol a Sol, s'elabora a Ca Massita, “La farinà de repassos”.

Temps era temps, a les Terres del Sénia, comuna perifèria de Catalunya i el Regne de València, la majoria de la seua població vivia del sector agrari, que els donava per subsistir. Els ecologistes d'avui en dia són uns cantamañanes comparats en aquella bona gent que ho aprofitava tot i no llençava res. Eren els reis del reciclatge. Cultivaven blat, que després molien per fer farina. Ho passaven per diferents sedassos, altrament dit, ho repassaven. Del primer sedàs se n'extreia la farina blanca, la de qualitat; del segon sedàs se'n treia una farina de menys qualitat, destinada a fer pa i amb el tercer sedàs se n'obtenia la tercerilla, l'obtingut després de fer els repassos, que s'emprava per fer el nostre dolç.

“La farinà de repassos” es presenta de forma allargassada, semblant a un reganyat, però farcit d'una mescla entre tercerilla, sucre moreno oli i aigua, que li dóna al contingut una textura consistent i oliosa. Per acabar de donar-li sabor hi afegeixen llima i primentó escalivat. Tremendament boníssim!

Deixeu-vos de punyetes artificials i de piles duracell, “Farinà de repassos” de tota la vida i a treballar!

La farinà d'or de ca Massita

Aquest cap de setmana hem anat a Vinaròs per presenciar la Farinada d'Or patrocinada per la fleca Ca Massita. Fa tres anys una colla d'amics sota els efectes de l'alegria d'una festa, entre cançons i traguets, se'ls va ocórrer la idea de retre homenatge a la cultura local amb un premi d'allò més original.

"La farinà de repassos", també coneguda com el menjar energètic del segle XIX, és un dolç únic i típic de Vinaròs. “La farinà” va passar per la travessia del desert fa unes dècades i aquells vinarossencs preocupats es van encarregar de donar-li continuïtat, com el negoci de la família Guimerà Orts.

Què millor que convertir aquell postre en un guardó que simbolitzés la tradició i la cultura! Així que des de fa tres anys, durant el mes de desembre, Ca Massita fa dues farinades gegants i inviten els fans d'aquesta relíquia tradicional a una multicelebració. Per una banda es fa entrega d'una “farinà” dorada a un vinarossenc que destaque per haver ajudat a recuperar, conservar o divulgar la cultura de la ciutat. I per altra banda, se celebren els més de 100 anys que la fleca Ca Massita s'ubica a la plaça dels Tres Reis de Vinaròs. Un negoci amb més de cinc generacions al darrera.

El dolç, la mistela, la bona companyia i les ganes de parranda són els quatre ingredients indispensables de la festa, que té el seu moment culminant quan una veïna tira des del seu terrat amb una tirolina el guardó, acompanyat d'una intensa música que fa posar dels nervis aquells impacients vinarossencs que podrien ser guardonats. Així com aquells afamats, que des de l'inici de l'acte estan impacients per pegar-li queixalada a aquelles dues magnífiques “farinaes gegants”, que demanen ser devorades.

Aquesta setmana dedicarem el racó a aquest curiós dolç i com la fleca Ca Massita en segueix la tradició. 

Flam de Ferrero Rocher

Llepafils, esperem que hagueu estat des de l'estiu fins ara fent dieta perquè arriba l'època de la golosia. Així que sortim de casa i passem per davant les pastisseries i els supermercats, podem trobar una secció plena de postres dedicats al Nadal. Entre torrons i polvorons hi destaquen els bombons. 

Avui us presentem un postre d'allò més original, que us invitem a fer-lo per Nadal. El vaig tastar per primer cop les vacances passades en un d'aquests dinars familiars en què sempre apareix la tieta que li agrada experimentar a la cuina i sempre porta algun postre que sorprèn. I tenint en compte les dates que cauen i que hi ha stock de bombons, us oferim el flam de Ferrero Rocher.

Es tracta d'un flam convencional, però amb el toc dels bombons, que si sou llepols, de ben segur que us deleitarà, i voldreu repetir. Però amb compte! Que és addictiu!

Us expliquem quin és el procediment:

1. Triturem 12 bombons de Ferrero Rocher. S'hi posa un xorret de llet per tal de facilitar la tasca.

2. Hi afegim ½ litre de llet, 150 grams de sucre, 2 sobres de cuallada i un pot de llet evaporada de 340 g.

3. Ho batem i ho posem al foc, removent-ho fins que comence a bullir. 

4. Mentrestant es cou la mescla, prepararem un motlle amb base de caramel.

5. Un cop hagi arrencat el bull, afegirem la mescla al motlle i ho deixarem refredar.

6. Un cop fred, ho posarem a la nevera.

Què fer després amb el flam? Això ja és cosa vostra.

Àpats en ple segle XVI

Hem viatjat cap al nord i cap al sud a través del nostre recorregut pels restaurants de Catalunya, i ara ens toca aturar-nos a les terres lleidatanes.

Aquesta província, rica en opcions gastronòmiques per a tots els paladars, destaca per la qualitat i la tradició dels seus restaurants. Un exemple el trobem amb el Gòtic de Torà, un establiment situat al mateix poble de Torà, a la comarca de la Segarra, que ocupa la planta baixa d’una casa restaurada del segle XVI.

En aquest ambient rural i de retrospectiva històrica podrem degustar les millors verdures i carns de la zona, com l’especialitat del Xai de Puigpelat, així com tastar tantes varietats de vi com vulguem degut al celler de nova creació.

Podeu optar per l’opció del menú de dinar que ofereixen els caps de setmana, en el qual es pot triar entre 6 primers plats, 8 segons i 5 postres per 28,50 euros (IVA no inclòs), sempre amb un canvi de plats cada setmana. Si no us convenç aquesta proposta, també podeu repassar la seva carta i de ben segur que us delireu!

El restaurant Gòtic de Torà, a més, ofereix un servei de càtering i àpats tant per a famílies i parelles com per grups. En les seves instal·lacions, a més, hi tenen lloc actuacions peròdiques de bandes de música locals i tallers per als turistes i habitants de la zona.

Podeu consultar tots els serveis del restaurant, així com la seva carta clicant aquí.

Restaurant Gòtic de Torà

Pl. del Vall, num. 13

25750 Torà

Telf.  973 473 538 

El nou celler del Bages

Per als amants del vi i, en bona part, per als que vivim a la comarca del Bages, aquesta noticia ens resultarà molt agradable.

La Denominació d’Origen Pla de Bages estrena un nou celler a la mateixa comarca, amb unes instal·lacions que inclouen l’última tecnologia pel que fa a la producció del vi.

El nou celler és el Can Serra, dels Exibis Viticultors, que es troba a la població de Navàs i basa la seva filosofia en la recuperació de les varietats autòctones de raïm, com el sumoll, el mandó i el picapoll blanc i negre. La finalitat és crear un vi autèntic, de qualitat i ecològic.

Receptes de Nadal a Cuina

El Nadal és temps d’encendre els fogons per preparar els plats més especials i innovadors de l’any. 

Per això, aquest mes de desembre us recomanem més que mai la revista Cuina, on hi trobareu receptes per sorprendre els amics, la parella i la família amb postres especials pels àpats nadalencs. Trufes, galetes de Nadal, torrons i fins i tot el Tortell de Reis són els postres que ofereix Cuina.

Fullejant la revista, també hem trobat dues receptes especialment interessants per aquestes festes: l’amanida de cap de garrí amb vinagreta d'anxoves i magranes, i l’ànec amb créixens, panses i pinyons. Tots dos són plats per oferir en un mateix menú, degut a la lleugeresa del primer i el toc especial que ofereix la carn d’ànec amb fruits secs.

Fins demà Llepafils!

A la Vall de Camprodon

Heu gaudit força dels dies de pont, Llepafils? Aquests dies de vacances estan arribant a la seva fi, però des del nostre blog us seguim proposant idees gastronòmiques aprofitant que ja arriba un nou període de festes, el Nadal.

Avui anotem un paratge sorprenent per visitar, ideal per a aquells que gaudiu de la muntanya i l’esquí. Aquest no és altre que la Vall de Camprodon, on hi trobareu increïbles salts d’aigua, boscos i poblets màgics. A més, també hi ha l’opció de passar un dia gaudint de la neu a l’estació de Vallter 2000, ja que es troba a tan sols 10 minuts en cotxe de la Vall de Camprodon.

Per arrodonir la jornada, podeu visitar un poble com el de Setcases i aprofitar per degustar bon menjar al restaurant Can Tiranda. Aquest establiment aposta per la cuina de muntanya pròpia de la comarca del Ripollès en un ambient tranquil i de pagès. Embotits elaborats artesanalment, carns i verdures seleccionades i un ampli celler són els principals inputs de Can Tiranda, que compta a més amb un hostal assequible per si voleu allotjar-vos durant uns dies en aquest fantàstic entorn.

Esperem que gaudiu de propostes gastronòmiques i turístiques que us anirem fent, com aquesta de Can Tiranda, a la Vall de Camprodon.

Acabeu de passar un bon diumenge, Llepafils!

Can Tiranda Restaurant i Hostal

Avinguda Ull de Ter, n.1 

17869 Setcases

Telèfon: 972 13 60 85

La marialluïsa

Llepafils, arriba el fred, i amb ell els refredats, mal de gola i mucositat. Hi ha una gran varietat de plantes medicinals que ens ajuden a alleujar tots aquells problemes causats pel canvi temps. Però cal saber bé quina escollim i quines en són les seues propietats.

Us presentem la Marialluïsa. Ens la van recomanar per alleujar els problemes del refredat i aclarir la veu. Les proporcions habituals són dues cullerades de la fulla i la flor de la planta per got, acompanyada d'una cullerada de mel per endolcir la infusió. Es tracta d'una mescla agradable i suau. Molts l'utilitzen per combatre l'halitosi ja que desprèn una olor agradable i que es queda al paladar. 

Destaquem la seva funció expectorant per expulsar les mucositats de l'aparell respiratori per a persones propenses als refredats o al·lèrgics. De la mateixa manera que resulta eficaç per combatre la tos. 

Tot i així, s'ha d'anar amb compte de no prendre'n amb abús. També té un us carminatiu, molt útil per expulsar gasos de l'aparell digestiu. Les propietats de la marialluïsa afavoreixen la digestió dels aliments i a la vegada és tonificant. Però en excés, pot provocar diarrera. 

Per als atrevits a la cuina, s'utilitza com a planta aromàtica per donar sabor a molts plats com peixos, pollastre o amanides. També té usos més exòtics, ja que alguns la fan servir per acompanyar còctels o begudes fredes. 

Descobriu-la vosaltres mateixos i ens ho expliqueu!

La comida de la família

En aquesta setmana de pont, benvolguts llepafils, i aprofitant que s'aproxima Nadal, us proposem un bon regal per aquells que els agrada cuinar. No, no és un menú degustació al Bulli, més aviat és el Bulli a casa nostra. Es tracta del llibre La comida de la família. I és que Ferran Adrià no ens explica com ser "el millor cuiner del món", que per alguna cosa al Polònia ja diuen que és ell, sinó quins són els plats que mengen els empleats del Bulli en forma de menús que ens explica pas per pas. 

El llibre és una delícia. Conté un plat per pàgina i tots i cadascun dels processos es mostren visualment, cosa que en facilita l'elaboració a aquells que són uns manasses. El preu del llibre és de 30€, es paga el contingut, però, ja ens ho explicareu si val la pena o no quan fésseu el dinar de Nadal. 

La comida de la família

Autor: Ferran Adrià

Editorial: RBA Publicaciones S.A.

Any d'edició: 2011

ISBN: 978-84-92981-82-3

Preu: 30€

A la muntanya...

El Caliu (Taüll)

A tocar de les pistes d’esquí de Boí Taüll i molt a prop del Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici, a l’Alta Ribagorça, gaudirem de dies màgics sobretot ara que s’acosta el Nadal i comença a imposar-se el fred arreu.

Entre caminades, visites a la neu i excursions per rutes romàniques, ens podem aturar a fer un mos al restaurant El Caliu, situat en aquesta zona del Pirineu català. El Caliu ens ofereix una cuina tradicional catalana en un espai ple de naturalesa, apte tant per visitar-lo amb amics, amb la família o acompanyats de la parella.

L’especialitat de la casa és la carn a la brasa amb guarnicions tan diverses com la patata al caliu, els bolets, la carxofa, etc. A la vagada, aquest restaurant de muntanya també ofereix plats típics de la comarca ribagorçana que val la pena tastar i una gran carta de torrades amb diferents complements. Però sempre és millor que consulteu la carta completa per vosaltres mateixos, així que us deixem l’enllaç clicant aquí.

Gaudiu d’aquests dies d’àpats i fogons en entorns tan bonics com el que us hem presentat avui! 

Mar i muntanya

Comença el pont i molts de nosaltres hem optat per fer un combinat mar i muntanya d’estades a Catalunya. Per aquest motiu, aquests dies us proposarem una selecció de restaurants ben diferents en estil i en ubicació, però que tots dos guarden prou bé l’essència de qualitat pròpia de El Racó del Llepafils.

El Gato Azul (Cadaqués)

Per als amants de la costa brava, una visita obligada és el preciós poble de Cadaqués. La majoria de vosaltres segur que ja el coneixeu, però potser no us heu fixat mai en el restaurant El Gato Azul, el ple casc antic. Un restaurant amb un interior místic que es camufla perfectament en l’ambient bohemi i artístic d’aquesta famosa vila.

Aquí trobareu plats aptes per a vegetarians, com el famós Humus, un clàssic de la casa; una àmplia varietat d’amanides per a tots els gustos; taules de patés i formatges i també carns com el xai, que és l’especialitat del restaurant.

Des que va obrir aquest passat setembre sota una nova gerència, El Gato Azul aposta per ampliar el seu menú amb novetats culinàries que de ben segur us deixaran un bonic record de Cadaqués gravat a la memòria.

El Gato Azul

Carrer Curos, 10 (Cadaqués, Girona)

Telf. 972 258 844

Moritz, sempre per Barcelona

Us va agradar el vídeo d’ahir sobre el restaurant Les Moles? Podeu veure’l prement aquí i, per suposat, podeu seguir deixant els vostres comentaris al blog!

Per a molts de nosaltres, que ens agrada la bona cervesa catalana, ahir va ser una nit especial. L’antiga fàbrica Moritz es va reobrir al públic per inaugurar la seva nova funció com a espai gastronòmic. Després d’anys d’esforç, aquest edifici serà un puntal de la innovació arquitectònica de Barcelona degut a la feina del francès Jean Nouvel, ideòleg també de la Torre Agbar.

L’espai Moritz es podrà visitar a partir del dia 12 de desembre i inclourà un centre comercial dedicat íntegrament a la gastronomia, que estarà obert cada dia de l’any; un restaurant de luxe i una petita factoria de cervesa, en què els clients podran veure en directe el procés d’elaboració artesanal d’aquesta beguda. La direcció gastronòmica, a més, anirà a càrrec del cap de cuina Jordi Vilà, el qual ens va rebre fa uns mesos a l’Alkimia, el seu conegut restaurant de Barcelona.

Tant pels que podeu gaudir d’aquest llarg pont com pels que no, des de El Racó del Llepafils us desitgem que passeu uns bons dies entre fogons, restaurants i bon menjar!

Nosaltres no us deixarem d’informar, així que seguiu-nos la pista...

Bon cap de setmana llepafils!

Les Moles en vídeo

Ens despedim del restaurant de la setmana, Les Moles, amb un vídeo resum on podreu veure algunes de les seues creacions. 

La carta de Les Moles

Les Moles ofereix una selecció de plats que inclouen una gran varietat de gustos. Per això, la opció més recomanable a l’hora de menjar en aquest restaurant és escollir un menú degustació, que fa un passeig per l’extensa carta i inclou les últimes novetats culinàries creades pel seu cap de cuina, Jeroni Castell.

El Mc Moles

Cal distingir alguns dels plats estrella que podem trobar a aquest establiment del Montsià. Una opció que no deixarà indiferent a cap comensal és el ja citat Mc Moles, una versió de qualitat dels menús fast food. També han resultat exitosos els canelons de sèpia farcits de llagostins i bolets amb vinagreta de llagostí, un plat que es va idear el 2001 i que, junt amb el primer, han estat els dos referents per excel·lència de la cuina de Les Moles.

El restaurant aposta fort pel peix i pel marisc de proximitat a través de plats com la Llanda d’Ulldecona, que representa una actualització d’un plat típic de la cuina local i actualment el fan amb popets de primera tria.

Canelons farcits de llagostins i bolets

Una segona proposta per als autèntics amants del marisc viu és el Delta de l’Ebre, en el qual hi ha un tast d’ostres, navalles i grumols, entre d’altres espècies. En aquest cas, el marisc està poc fet ja que es vol conservar la potència de sabors del mar. El disseny també és excel·lent ja que s’hi reconstrueix el paisatge del Delta de l’Ebre.

Pel que fa als maridatges, Les Moles potencia els vins de proximitat com els de D.O. Terra Alta i Montsant ja que, en opinió de Jeroni Castell, “aquestes denominacions estan fent vins extraordinaris a preus raonables”. Tant és així que el restaurant ha adquirit unes vinyes a la Terra Alta i a partir del 2012 oferirà el seu propi vi, adequat especialment al seu tipus de gastronomia. Primer només s’oferiran vins joves, blanc i negre, però l’objectiu és servir vins de criança més endavant.

Arquitectura inspiradora

Tot allò que envolta el restaurant Les Moles sembla creat amb una pura originalitat, començant per la seva localització. 

El restaurant està ubicat on hi havia la primera pedrera d’Ulldecona, i aquest fet és molt característic degut a que l’extracció de pedra és la principal activitat industrial del municipi. De fet, la fabricació de pedres per molins, les anomenades “moles”, era molt habitual en les pedreres i per això el restaurant va prendre aquest nom tan especial.

També cal destacar la importància que té el conjunt de la finca en la filosofia del restaurant. Segons Jeroni Castell, propietari de Les Moles i cap de cuina, l’entrada de la finca havia de ser especial perquè vol “reflectir el paisatge i l’activitat d’Ulldecona”. Durant la seva construcció, doncs, es va decidir utilitzar terra roja com a material base en detriment del formigó i es va optar per fer del ferro rovellat un element clau del disseny del restaurant. A més, com que a la zona no creixien flors de temporada, es va dissenyar un hortet al costat del restaurant “amb herbes aromàtiques per fer-les servir després als guisos”, explica Jeroni.

Totes aquestes innovacions van culminar en un prepostre que esdevé un homenatge a l'entrada de Les Moles i que ens presenta el propi cuiner, orgullós d’aquest nou èxit en la seva gastronomia. Partint dels elements rovellats, l’òxid es representa amb un colorant que serveix per tintar la base del plat. Per escenificar la terra roja que rodeja el garrofer de l'entrada, s’utilitza deliciós merengue amb gust a lavanda, acompanyat per una gelatina de menta ratllada que simula els arbustos, una crema de timó i un gelat de romer. En total quatre herbes aromàtiques, la confluència de les quals plasma l'essència física del restaurant. 

Cuina, disseny i naturalesa en estat pur.

Una aposta per les Terres de l'Ebre

Situat al peu de la primera pedrera del municipi d’Ulldecona (Montsià), s’ubica el restaurant Les Moles. Es tracta d’un restaurant de referència a les Terres de l’Ebre que aposta pel producte del territori presentant-lo amb un estil avantguardista i imaginatiu.

El Mc Moles, un plat únic i que encara és una de les estrelles d’aquest establiment, va suposar el punt d’inflexió que va fer canviar radicalment la carta del restaurant: de la cuina clàssica i tradicional fins a una aposta ferma per la modernitat. Des d’aleshores, una part important de la clientela prové de tots els racons de Catalunya i la Comunitat Valenciana. 

El propietari del restaurant, Jeroni Castell, que és a la vegada el cap de cuina, va iniciar-se en el món de la restauració com a responsable de sala de Les Moles, fins que als 30 anys va passar a ocupar-se dels fogons. Tot i el seu inici tardà com a cuiner, Jeroni va descobrir en la creació culinària la seva veritable passió i vocació. La seva esposa, Carme Sauch, que regenta el restaurant amb Jeroni, és l’actual sumiller i la directora de sala.

Els propers dies us explicarem a fons quines especialitats culinàries s’amaguen dins la cuina de Les Moles. Fins demà llepafils!