La barreta energètica del s. XIX

Allò que avui dia en diuen barretes energètiques no són més que porqueries fetes d'alpiste elaborades per una marca multinacional que ens ven la moto amb un producte que diuen que no engreixa, i després resulta que només fem que acumular greix com els camells. Així que si hem de guanyar quilos igualment, anem a fer-ho amb el producte real.

La barreta energètica de veritat, l'autèntica indiscutiblement, la que es menjaven els iaios del Maestrat i sobretot de Vinaròs per anar a treballar a l'hort de Sol a Sol, s'elabora a Ca Massita, “La farinà de repassos”.

Temps era temps, a les Terres del Sénia, comuna perifèria de Catalunya i el Regne de València, la majoria de la seua població vivia del sector agrari, que els donava per subsistir. Els ecologistes d'avui en dia són uns cantamañanes comparats en aquella bona gent que ho aprofitava tot i no llençava res. Eren els reis del reciclatge. Cultivaven blat, que després molien per fer farina. Ho passaven per diferents sedassos, altrament dit, ho repassaven. Del primer sedàs se n'extreia la farina blanca, la de qualitat; del segon sedàs se'n treia una farina de menys qualitat, destinada a fer pa i amb el tercer sedàs se n'obtenia la tercerilla, l'obtingut després de fer els repassos, que s'emprava per fer el nostre dolç.

“La farinà de repassos” es presenta de forma allargassada, semblant a un reganyat, però farcit d'una mescla entre tercerilla, sucre moreno oli i aigua, que li dóna al contingut una textura consistent i oliosa. Per acabar de donar-li sabor hi afegeixen llima i primentó escalivat. Tremendament boníssim!

Deixeu-vos de punyetes artificials i de piles duracell, “Farinà de repassos” de tota la vida i a treballar!