Llepafils! Hi ha persones que no soporten el formatge, n'hi ha que no aguanten les verdures, d'altres tenen mania als fruits secs i a mi no em fa el pes la cervesa. Alguns diuen que és qüestió d'acostumar-s'hi, malgrat tot, la cervesa i jo encara no som amics. Imagino que el meu cos, molt intel·ligent ell, preveu que un vici d'aquest tipus acabaria visualitzant una panxa cervesera i com encara em queden anys per lluir tipus, intenta resistir-se.
Ahir però, vaig fer una excepció. Per despedir-me de la vida social, vaig sortir a la taberna barcelonina Sonora, prop de Marina. Jo pensava que totes les cerveses eren, sinó iguals, per l'estil. Però un bon amic em va aconsellar tastar la "Muerte Súbita". Un nom una mica suggerent, tenia nom de cóctel. De per si no em feia gaire el pes, però com un dia em vaig prometre que no moriria sense tastar-ho tot, vaig decidir donar-li una nova oportunitat a la cervesa.
Certament me va sorprendre. Es tracta d'una cervesa importada d'Alemania, dolça i afruitada, elaborada a partir de gerds, molt agradable al paladar i no gens pesada. Em va recordar el lambrusco, però conservant una pinzellada d'amargor de la cervesa, que no passava desapercebuda. Vaig descobrir el sant grial! El problema que tenia amb la cervesa no era que no la soportés, sinó que era massa amarga i aficionat com sóc al dolç... Evidentment no m'hi vaig poder resistir! Si la veiéssem presentada en copa, apreciaríem el seu color granat amb tonalitats púrpures. Com tota cervesa, deixa una fina espuma imprescindible aromatitzada amb gerds. No s'hi identifiquen bombolles gràcies a la seua escassa gasificació. Un cop a la boca es fa d'assaborir i ens deixa el paladar ben dolç. Em recordà al Mr Peeper, una beguda americana semblant a la Coca-Cola, amb gust a gerds. Els més cervesers potser consideraran que el seu sabor es distorsiona massa de la cervesa original. Per a una persona no gens aficionada a la cervesa, us asseguro que l'ànima la conserva, ja que aquella amargor que tant em desagrada hi és present.
I com a curiositat de la Mort Subite, dir-vos que és de fermentació espontània. No s'inoculen amb llevat, sinó que s'exposa directament a la flora autòctona de la regió de Pajotten (Alemanya). Degut a això, la cervesa no es pot elaborar a l'estiu, ja que la flora bacteriana disminueix al llarg d'aquesta etapa. La fermentació es produeix lentament a uns 25º durant tres o quatre mesos. Si voleu planejar una nit romàntica i voleu sorprendre algú, aposteu per la Mort Subite. No és que siga afrodisiaca, però més elegant que una cervesa convencional ho és.
El racó del llepafils - Toni Manel
