Traduce la página

sábado, 22 de septiembre de 2012

De Les Moles a la Fàbrica Moritz


Encara no he començat a desenvolupar la idea d'aquest post i us he d'admetre que m'està costant. Normalment procuro explicar-vos les meues aventures des d'una visió molt subjectiva, però possiblement aquest asiga l'entrada més personal i sentimental que llegireu.

Quan vaig començar a estudiar periodisme mai hauria dit que acabaria sent un aficionat a la gastronomia, tot un llepafils. Tot va començar quan havent-se evidenciat la crisi econòmica, en un moment determinat, vaig haver de buscar-me una feineta per poder-me guanyar quatre garrofes i guardar-les per al dia de demà, perquè com molt bé diuen: “qui no guarda quan té, no menja quan vol”.

Jeroni Castell em va donar l'oportunitat d'entrar a treballar al restaurant Les Moles (Ulldecona). Com tot ignorant, pensava que allò era un restaurant de “molta bajanada i poc menjar”, però a mesura que les setmanes passaven, poc a poc em vaig impregnar d'aquella estranya aura que corria per dins aquella cuina. Era com un tauler d'escacs en què cada peça tenia una funció. Cada aliment era seleccionat i preparat amb afecte per formar part d'una obra gastronòmica artística i efímera que quedaria plasmada sobre una peça de ceràmica tan senzilla com era un plat. Tot el treball de l'artista acabaria destrossada, o si em permeteu l'expressió, “restaurada”, per un client manyós que la devoraria i acabaria el trajecte a la comuna. Per a molts és una rutina frívola, però si alguna cosa he après aquests anys és que darrera d'un fet tan quotidià com és la necessitat fisiològica bàsica de menjar, hi ha tot un procediment que va més enllà de la preparació dels aliments per ser digerits. Jeroni Castell em va ensenyar que la bona gastronomia ha de ser una experiència divertida i inoblidable. Hauria de formar part de les típiques històries que els iaios expliquen als seus néts. I aquestes experiències són les que m'han ajudat a desenvolupar aquest blog.

Acabats els estudis, arriben els grans canvis. La gastronomia havia perforat profundament en la meua vida i era un sector en què hi havia dedicat moltes hores el meu darrer any de carrera. Per això, el darrer semestre vaig escollir fer les pràctiques a la revista Sàpiens, Cuina i Descobrir, que em donarien cert rodatge en l'àmbit cultural gràcies al privilegi de poder compartir oficina amb periodistes especialitzats en la matèria. Per acabar, necessitava obrir fronteres i establir-me definitivament a Barcelona, on poder seguir formant-me.

Amb el cul a l'aire i el caramel a la boca, el món de la restauració va tornar-me la dedicació de tot un any amb allò que jo tant cercava, un lloc de treball estable en un dels restaurants de referència de Barcelona, un projecte gastronòmic i cultural en etapa d'expansió que cada mes ocupava dues pàgines de les meues revistes de referència. En l'entrevista de treball, el director d'hostaleria em va explicar les característiques de l'empresa que s'adaptaven perfectament al que jo cercava. Em va dir que per a ells era molt important el tracte amb el client i em va matisar que allí cercaven “els millors (cambrers, cuiners...)”. Acabada l'entrevista va decidir donar-me l'oportunitat. Que la Fàbrica Moritz t'obriga les seues portes, sent periodista i sense tindre estudis estrictes d'hostaleria després d'haver-te afirmat que allí “cercaven els millors”, a un l'omple de joia.

L'alegria va anar acompanyada de certa tristesa, ja que el canvi implicava haver d'abandonar el restaurant Les Moles, un projecte del qual em considerava una peça més del seu engranatge i al qual hi havia dedicat hores intentant exprimir alguns dels seus productes periodísticament. El darrer dissabte no hi van faltar les llàgrimes mentre em passaven pel cap els records i anècdotes d'aquells tres anys. Les Moles m'havia ensenyat què era en substància la gastronomia i m'havia donat una de les meues grans amistats.

Ara que han passat gairebé tres mesos d'aquell juliol amb tantes sensacions, ja he assimilat tots els canvis i em torno a sentir preparat per seguir explicant-vos la vida gastrocultural de Barcelona i les meues estimades terres. I com no, narrar-vos què s'hi cou a Ronda Sant Antoni!

Benvinguts a la Fàbrica Moritz Barcelona!

Lo Mascarat  

1 comentario: