Quan René Magritte va pintar aquell
objecte que servia per fumar, però que poc tenia a veure amb una
pipa, va deixar desconcertats els fanàtics d'art que poc entenien de
l'humor de la paradoxa. Vuitanta anys més tard, Europa intervé
econòmicament Espanya per salvar els bancs, però segons Rajoy: “No
és un rescat”, i Catalunya està construint el camí cap a l'Estat
propi, malgrat que segons Mas tampoc és independència. A la Fàbrica
Moritz Barcelona tampoc tenien gaire definit en què consistiria la
M-STORE, el que sí que tenien molt clar era el que no volien que
fos.
Fa prop de dos mesos la FMB va
organitzar una preobertura de l'espai on s'instal·larà la futura
tenda en què es va posar en venda tot allò que els guiris
cerquen comprar quan arriben a Spanien en una típica boutique
garrula de platja. Entre souvenirs del toro d'Osborne, tovalloles,
flotadors, camisetes, barrets mexicans, parasols i castanyoles,
cridava l'atenció una zona discreta –una altra paradoxa– en què
hi havia exposades una col·lecció de pel·lícules porno, revistes
eròtiques i periòdics de premsa groga anglès. L'esperit de la
xaranga i pandereta a dojo! Aquell espai mostrava una imatge
totalment contraria a la que pretén ser la Moritz per a Barcelona i
Catalunya en general. “Ce n'est pas une boutique”, o almenys no
era ni per casualitat la M-STORE que inaugurarem en breu.
Probablement alguns psicòlegs en un
futur acusaran la FMB de fomentar la síndrome de Diògenes de molts
dels tafaners que van visitar la boutique el darrer dia ja que tal i com anaven arribant, s'emportaven el que més goig els feia. Un servidor té penjats al
menjador de casa quatre barrets mexicans, fruit dels darrers moments
d'aquella estranya utopia espanyola dins un ambient plenament català.
Per als que no vau passar a batxillejar
i fer el friqui, us adjunto algunes de les imatges.
Lo Mascarat
