Va ser un estiu de fa un parell d'anys. Estava realitzant una tasca d'investigació local que em va portar tot l'estiu de bòlid. S'aproximava el mes de setembre i necessitava desconnectar abans de reiniciar les classes, així que vaig decidir agafar-me unes minivacances i marxar a l'altra punta de Catalunya, concretament a Figueres, per tal de prendre aire fresc, visualitzar un altre clima i, de passada, visitar la casa d'un dels meus artistes surrealistes preferits, Salvador Dalí, a Portlligat.
Per anar-hi vam tirar-nos prop d'una hora per una mala carretera plena de corbes i en mal estat fins arribar a Cadaqués, i un cop allí, vam empalmar amb una altra carretera que ens va portar fins a Port Lligat. Visitada la casa, vam tornar per dinar a Cadaqués. Passejant, passejant vam passar per davant una pastisseria que tenia a l'aparador una mena de taps de suro presentats en una caixeta. Tot poble té el seu dolç típic i Cadaqués té aquella mena de taps. Curiós com era vaig comprar-ne un parell de caixetes, una per al viatge (perquè sóc un llepol) i l'altra per als de casa.
La textura era bastant tova, feta amb pa de pessic i coberts amb sucre glaç. La idea és començar per la part gruixuda del tap, la més dolça, i acabar pel cul que és la base. Per si sols ja són deliciosos, però a la pastisseria em van recomanar acompanyar-los d'almivar. És un postre fàcil de digerir i no omple gens.
Així que ja ho sabeu, si passeu per Cadaqués, no us en aneu sense una caixeta de taps ;)
Toni Manel - El racó del llepafils
No hay comentarios:
Publicar un comentario